21 de desembre del 2011
8 de novembre del 2011
18 d’octubre del 2011
ACTE "LA DIGNITAT DE LA POLÍTICA. HOMENATGE A MIGUEL NÚÑEZ"
L’acte "La dignitat de la política. Homenatge a Miguel Núñez", es celebrarà el dia 7 de novembre, a les 7 del vespre, a l'Auditori de Barcelona, un acte en què intervindran, entre altres personalitats, Jordi Pujol, Santiago Carrillo, Isidor Boix i Eulàlia Vintró.
http://ladignitatdelapolitica.net/CONGRESO INTERNACIONAL DEL ANTIFACISMO COMBATIENTE.
Aquest Congres es celebrarà a la sala d’actes de la seu CCOO de Catalunya
els dies 27, 28 y 29 d’octubre del 2011.
Al dia 29 d’octubre a les 11 hores es farà, com cada any, la XIªOfrena Floral al Monument als Brigadistes Internacionals
Ubicació: Boca Nord del Túnel de la Rovira- Rambla del Carmel-
Transport públic:
METRO: Estació El Carmel (sortida plaça Pastrana) LÍNEA 5
BUS: 10,19,39,86,87
29 de setembre del 2011
Us convidem a l’homenatge que tradicionalment es ve celebrant cada any a la memòria dels 1717 homes i dones, que se’ls arrabassà la vida per defensar la legalitat constitucional de la República
Se celebrarà el proper diumenge dia 16 d’octubre a les 12 hores del matí, en el FOSSAR DE LA PEDRERA del Cementiri de Montjuïc de Barcelona.
15 de setembre del 2011
9 de setembre del 2011
Es reuneix el Consell de Participació del Memorial Democràtic per defensar aquesta institució
Davant la política adoptada pel Govern respecte a la memòria democràtica i després de les darreres notícies sobre el trasllat del Memorial Democràtic al Castell de Montjuïc aquest mes d’agost, s’ha decidit fer una convocatòria oberta a entitats i associacions de la memòria.
El Consell de Participació es va assabentar pels mitjans de comunicació del trasllat de la seu de la institució a Montjuïc, sense tan sols tenir la deferència de comunicar la notícia al President del Consell de Participació en funcions, ni a cap de les entitats que fa anys treballen per la recuperació de la memòria històrica i que formen part del Memorial Democràtic. És aquest un pas més en una política d'intentar reduir el Memorial a un ens sens vida. Després del tancament de la seu del Memorial a Via Laietana el Govern ha decidit col•locar-la en un lloc turístic, allunyat de la ciutat i mal comunicat. Darrera de tot això hi ha una voluntat de buidar el Memorial de l’esperit amb que va ser creat i de fer creure a la societat catalana que la seva tasca de memòria era esbiaixada i partidista, tal com ha declarat la pròpia senyora Vicepresidenta Joana Ortega.
No hem d’oblidar que va haver persones que van defensar la legalitat democràtica des de diferents opcions polítiques i que van patir per aquest motiu la repressió franquista i unes altres persones que van atacar-la, i no es poden equiparar en un memorial creat per defensar justament la memòria democràtica.
Que aquest Memorial Democràtic continuï desenvolupant les tasques que ha dut a terme fins ara seria un fet de normalitat i de maduresa democràtica que ens honoraria a totes i tots, senyores i senyors del Govern.
Defensem el Memorial Democràtic, defensem la memòria democràtica i no volem la seva seu al Castell de Montjuïc. Animem a totes les associacions i als particulars que estiguin a favor de la recuperació de la memòria històrica i creguin en els valors que aquesta recuperació representa per a la nostra societat, ara més que mai, que recolzin el Memorial i que facin difusió de la situació que pateix en aquest moment.
7 de setembre del 2011
31 d’agost del 2011
21 de juliol del 2011
19 de juliol del 2011
7 de juliol del 2011
14 d’abril del 2011
Més de 30 anys sense defallir
Desprès d'alguns canvis per motius aliens a l'associació, ja tenim fixada la data per a la inauguració de l'exposició.
Dimarts 3 de maig a les 18h al Museu d'Història de Catalunya (Pl. Pau Vila núm. 3).
1 d’abril del 2011
21 de març del 2011
Nova data
7 de març del 2011
Contra la impunitat de la dictadura franquista.
Justícia per a les víctimes i per al jutge Garzón
.
Ja hem arribat a la recta final que condueix al judici oral al jutge Garzón en el Tribunal Suprem. Un judici contra un dels pocs jutges del Poder Judicial espanyol que ha gosat qualificar com a criminals els rebels, civils i militars, que s’alçaren contra la II República el juliol de 1936, així com la seva política d’extermini.
Atenent la demanda de tutela judicial de nombroses associacions ciutadanes, el 16 d’octubre de 2008 el jutge Baltasar Garzón es va declarar competent per investigar els crims del franquisme. Aleshores va iniciar un procés d’investigació sobre els desapareguts com a conseqüència de la repressió franquista, aplicant els progressos del Dret penal internacional adreçat a protegir i sancionar les violacions dels drets humans més elementals.
Segons el Dret penal internacional, s’estableix la prohibició de tota impunitat i prescripció dels crims contra la humanitat, els crims de guerra i el genocidi. Delictes que, per tant, no poden ser objecte d’amnistia, oblit o perdó. Resta així desautoritzat aquell Estat que adopti normes i altres disposicions que impedeixin la persecució dels delictes d’aquesta magnitud.
Per això es va anul·lar la “Ley de punto final y obediencia debida” a l’Argentina; i l’Audiència Nacional va poder processar Pinochet i jutjar Scilingo, entre d’altres. Per això, també, la Llei d’Amnistia espanyola de 1977, com ho ha indicat el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, no pot emparar la impunitat i la falta d’investigació d’aquests delictes.
Malgrat tot, quan la mirada de la justícia espanyola s’ha posat en el nostre passat històric recent la resposta ha estat una altra. D’aquí que la demanda de Manos Limpias, hereva directa del franquisme, contra el jutge Garzón, acusant-lo de prevaricació per pretendre investigar els crims del franquisme hagi estat acceptada pel Tribunal Suprem. Cosa que, de moment, ha suposat la interrupció d’aquesta investigació, la separació del jutge i el risc de la seva condemna.
Si la condemna al jutge Garzón es portés a terme, suposaria una denegació de justícia particularment greu per a les víctimes del franquisme que el jutge havia emparat; i en cert sentit, un segon enterrament de les persones desaparegudes; així com un major oblit respecte el segrest de milers de nens a l’època.
Així mateix implicaria encara més obstacles front a la pretensió d’anul·lació de les sentències dels consells de guerra i d’altres jurisdiccions franquistes, com ara el TOP. Un menysteniment de la independència dels jutges en la seva funció d’interpretar les lleis i una conculcació del dret penal internacional, instrument indispensable per a oferir una protecció front a violacions dels drets humans.
En resum, una brillant contribució per a reforçar la impunitat de la que ha gaudit durant tant de temps la dictadura franquista, i un gran desconeixement de l’Estat democràtic i de Dret previst a la Constitució espanyola.
Els que entenem la democràcia com un procés que ha d’avançar en matèria de drets, participació ciutadana autèntica i igualitària, pensem que examinar públicament els crims del franquisme contra els defensors del règim legítim republicà, fer justícia i reparar el dany a les víctimes és un camí del tot imprescindible. Com també ho és restablir la memòria de la resistència antifeixista en vistes a una cultura que mereixi ser qualificada com a democràtica.
Per això demanem
Continuïtat en la instrucció de les causes pels desapareguts i els nens segrestrats del franquisme, d’acord amb el dret penal internacional!
Associació Catalana d’Expresos Polítics
Centre de Treball i Documentació (CTD)
Ciutadans per la República
Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Històrica de Terrassa
Fundació Alfons Comín
Fundació l’Alternativa
Fundació Nous Horitzons
Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC)
Plataforma contra la impunitat
Associació per la recuperació de la memoria histórica de Catalunya (ARMHC)
Associació Pro–Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya
Associació Sabadell per la República
Ciutadans per la República
Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya
Memorial Democràtic Treballadors de SEAT
27 de febrer del 2011
Nou horari
A partir del dia 1 de març l'horari d'atenció al públic serà de dilluns a divendres de 10 a 13h. El local romandrà tancat a les tardes.
21 de febrer del 2011
Més de 30 anys sense defallir
Exposició sobre la trajectòria de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics en el 30 aniversari de la seva legalització.
De l’1 de març a l’1 de maig a l'Espai del Memorial Democràtic (Via Laietana, 69).
.
16 de febrer del 2011
Acte al Fossar de la Pedrera
8 de febrer del 2011
Memòria i justícia contra la impunitat i l'oblit
.
.
Acte públic contra la impunitat en el marc de les activitats commemoratives del 30 aniversari de la legalització de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics.
Dimarts 1 de març a les 19h a L'Auditori (c/ Lepant, 150).
Podeu recollir les invitacions a la seu de l’Associació o reservar-les trucant-nos per telèfon.