Contra la impunitat de la dictadura franquista.
Justícia per a les víctimes i per al jutge Garzón

.
Ja hem arribat a la recta final que condueix al judici oral al jutge Garzón en el Tribunal Suprem. Un judici contra un dels pocs jutges del Poder Judicial espanyol que ha gosat qualificar com a criminals els rebels, civils i militars, que s’alçaren contra la II República el juliol de 1936, així com la seva política d’extermini.

Atenent la demanda de tutela judicial de nombroses associacions ciutadanes, el 16 d’octubre de 2008 el jutge Baltasar Garzón es va declarar competent per investigar els crims del franquisme. Aleshores va iniciar un procés d’investigació sobre els desapareguts com a conseqüència de la repressió franquista, aplicant els progressos del Dret penal internacional adreçat a protegir i sancionar les violacions dels drets humans més elementals.

Segons el Dret penal internacional, s’estableix la prohibició de tota impunitat i prescripció dels crims contra la humanitat, els crims de guerra i el genocidi. Delictes que, per tant, no poden ser objecte d’amnistia, oblit o perdó. Resta així desautoritzat aquell Estat que adopti normes i altres disposicions que impedeixin la persecució dels delictes d’aquesta magnitud.

Per això es va anul·lar la “Ley de punto final y obediencia debida” a l’Argentina; i l’Audiència Nacional va poder processar Pinochet i jutjar Scilingo, entre d’altres. Per això, també, la Llei d’Amnistia espanyola de 1977, com ho ha indicat el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, no pot emparar la impunitat i la falta d’investigació d’aquests delictes.

Malgrat tot, quan la mirada de la justícia espanyola s’ha posat en el nostre passat històric recent la resposta ha estat una altra. D’aquí que la demanda de Manos Limpias, hereva directa del franquisme, contra el jutge Garzón, acusant-lo de prevaricació per pretendre investigar els crims del franquisme hagi estat acceptada pel Tribunal Suprem. Cosa que, de moment, ha suposat la interrupció d’aquesta investigació, la separació del jutge i el risc de la seva condemna.

Si la condemna al jutge Garzón es portés a terme, suposaria una denegació de justícia particularment greu per a les víctimes del franquisme que el jutge havia emparat; i en cert sentit, un segon enterrament de les persones desaparegudes; així com un major oblit respecte el segrest de milers de nens a l’època.

Així mateix implicaria encara més obstacles front a la pretensió d’anul·lació de les sentències dels consells de guerra i d’altres jurisdiccions franquistes, com ara el TOP. Un menysteniment de la independència dels jutges en la seva funció d’interpretar les lleis i una conculcació del dret penal internacional, instrument indispensable per a oferir una protecció front a violacions dels drets humans.

En resum, una brillant contribució per a reforçar la impunitat de la que ha gaudit durant tant de temps la dictadura franquista, i un gran desconeixement de l’Estat democràtic i de Dret previst a la Constitució espanyola.

Els que entenem la democràcia com un procés que ha d’avançar en matèria de drets, participació ciutadana autèntica i igualitària, pensem que examinar públicament els crims del franquisme contra els defensors del règim legítim republicà, fer justícia i reparar el dany a les víctimes és un camí del tot imprescindible. Com també ho és restablir la memòria de la resistència antifeixista en vistes a una cultura que mereixi ser qualificada com a democràtica.

Per això demanem

Continuïtat en la instrucció de les causes pels desapareguts i els nens segrestrats del franquisme, d’acord amb el dret penal internacional!

Associació Catalana d’Expresos Polítics
Centre de Treball i Documentació (CTD)
Ciutadans per la República
Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Històrica de Terrassa
Fundació Alfons Comín
Fundació l’Alternativa
Fundació Nous Horitzons
Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC)
Plataforma contra la impunitat

Associació per la recuperació de la memoria histórica de Catalunya (ARMHC)
Associació Pro–Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya
Associació Sabadell per la República
Ciutadans per la República
Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya
Memorial Democràtic Treballadors de SEAT